dimecres, 26 de setembre del 2012

LLENTIES VERMELLES








                         QUIN COLOR!!!!


Les llenties vermelles tenen una mida similar a la llentia pardina, encara que el seu fort color ataronjat la diferència a simple vista de la castellana. Després, si les mirem més minuciosament, observarem que les llenties vermelles estam desproveïdes de la pell o pellofa que les protegeix, la qual cosa les converteix en un aliment ideal per a totes aquelles persones que tenen problemes digestius amb els llegums.
Com totes les llenties, les llenties vermelles, tenen grans valors nutricionals, entre els quals destaquen la seva gran aportació de ferro, zinc, seleni, hidrats de carboni, proteïnes, vitamines B1 o tiamina, etc.
A més de ser una gran font de fòsfor, manganès, i àcid fòlic.
Per al seu ús, les llenties vermelles no necessiten remull en aigua previ, n'hi ha prou amb rentar-les amb aigua freda  i posar-les a coure de 10 a 15 minuts, encara que el seu cridaner color ataronjat es tornarà groc palla després de la cocció i la llentia gairebé acabarà desfeta. Per això, aquesta varietat és ideal per preparar-la en cremes, purés o sopes.

INGREDIENTS

500 g de llenties vermelles
1 ceba
2 porros
tomàquet de penjar
1 fulla de llaure
1'5 l de brou vegetal o aigua
sal, oli i pebre

PREPARACIÓ

En una cassola fer un sofregit amb la ceba i el porro, quan estiguin daurats afegir el tomàquet pelat i sense llavors. Pasts 5 minuts afegir el bou, les llenties i la fulla de llaure. Deixar coure 15 o 20 minuts.
Retirar la fulla de llaure i triturar.
Es pod acompanyar amb uns encenalls de porro, finament tallats i fregits, que quedin cruixents.





1 comentari:

  1. Hola Chus!! Un parell de comentaris que volia fer-te en relació a la crema de llenties que vaig fer ahir. Potser a casa teu sou de més bon menjar que nosaltres, però amb les quantitats que dónes a mi potser me'n surt per 6 plats. Una pega que li trobo és que un cop es refreda, ni que sigui a temperatura ambient, s'espesa moltíssim i el cas, és que avui per acabar-la hauré d'afegir més brou perquè amb la textura que va quedar (tipus dip), no ens la podríem menjar. A tu et passa també això?
    Elisenda

    ResponElimina