INGREDIENTS
Massa mare
10 gr llevat
30 gr d'aigua tèbia
35 gr de farina de força
Massa
190 gr de farina de força
1 ou
30 gr d'aigua tèbia
60 gr de sucre
120 gr de saïm
oli per untar les mans i la superfície de treball
PREPARACIÓ
Primer s'ha de fer la massa mare, fondre el llevat amb l'aigua tèbia, afegir la farina i mesclar be. Tapar amb film transparent i un drap i deixar llevar uns 15 o 20 minuts.
Afegir a la massa mare el sucre, l'ou i l'aigua tèbia, barrejar be i afegir la farina poc a poc. Treballar la pasta durant 10 o 15 minuts, després tapar-la i deixar-la llevar fins que dobli el volum inicial.
Ara be el mes difícil, untar amb oli la superfície de treball, agafar la pasta i apretar-la amb els punys contra el marbre per treure'n l'aire. Es pod tallar la pasta en porcions per fer 4 ensaïmades o be fer una sola de gran. Amb l'ajud d'un curró, estirar la massa, ha de quedar una capa finísima, una mica transparent i tot, no fa res si es trenca una mica. Untar la capa de pasta amb el saïm.
Emrrotllar la pasta longitudinalment perquè quedi un cilindre, i deixar-la reposar durant 30 minuts, tapada.
Passat aquest temps estirar als extrems a base de copets suaus damunt la superfície de treball, per fer-lo més llarg.
Umtar una llauna amb oli i col.locar el o els cilindres de pasta formant un espiral i deixar espai suficient entre volta i volta de pasta perquè augmentarà molt al llevar i les voltes s'ajuntaran.
Deixar reposar l'ensaïmada dins el forn apagat amb un recipient amb aigua, unes 10 hores.
Treure la llauna del forn i encendre'l a 240º,
pulveritzar amb aigua l'ensaïmada i les parets del forn.
Eenfornar a la part baixa del forn. Al cap de 4 minuts canviar la llauna de posició i col·locar-la a la part del
mitg, baixar la temperatura a 160º. Acabar de coure l'ensaïmada a aquesta temperatura entre 10 i 15 minuts. Ha de quedar
torradeta per sobre i una mica de
crosta per baix.
Aquesta recepte es del blog BOJOS PER LA CUINA de totes les receptes que he vist es la millor.
La meva infància esta molt lligada a l'illa de Mallorca, especialment al Port d'Andraitx, a Can Nadal feien les millors ensaïmades. La meva tia les portava recent fetes per esmorzar, i a la tarda les menjàvem amb gelat d'ametlles. Es un magnific record d'aquella època, perquè quan et fas gran i alguns dels que formaven part d'aquells records ja no i son t'adones de que la vida es tan sols això, un recull de bons moments.
Però aquest post el vull dedicar al avi Jordi que ens ha deixat aquesta setmana i que a Menorca ere l'encarregat de portar les ensaïmades per esmorzar.
